La festa
Entre els elements que configuren la identitat dels pobles hi ha la música. La música ens ha acompanyat al llarg del temps, definint la nostra història. Tots els pobles identifiquen festivitats i actes amb músiques concretes, carregades d’un simbolisme que els confereix part del caràcter i el tarannà ritual. La música de les festes majors de Catalunya també està carregada d’aquest simbolisme, i està impregnada pel caràcter i idiosincràsia del poble català.
En els darrers temps s’han elaborat molts treballs discogràfics basats en les músiques de festes majors de poblacions concretes. La Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya n’ha impulsat i propiciat molts d’ells, recollint i posant en valor tot aquest patrimoni ("La Festa Major de l’Arboç" (2015); "Les festes de Santa Tecla de Tarragona" (2014); "Valls: sons i músiques de Festa" (2013); "El Bages. Cançons, tonades i balls populars" (2012); etc.). Però la Festa Major del segle passat no és la mateixa que la d’ara. La festa ha canviat, ha evolucionat i s’ha modificat per adaptar-se als nous temps, i amb aquesta adaptació la música que l’ha acompanyat també ha canviat.
Alguns temes que s’han popularitzat a les festes d’arreu de Catalunya, generalment vinculades al món geganter, i que a dia d’avui s’identifiquen plenament amb una localitat, són de creació recent. Però l’efervescència del moviment popular ha fet que en poc temps prenguessin la importància i rellevància que tenen actualment temes com el Bequetero a Mataró, el Patumaire a Berga o el Cap de creu a Sitges. Qui pot concebre, actualment, la Festa Major de Tarragona sense sentir l’Amparito Roca una vegada rere l’altre, durant hores i hores?
Les formacions musicals
També les formacions musicals que acompanyen aquests elements han patit transformacions, i si bé durant el segle XX la formació per excel·lència han estat les colles de grallers, a principis del segle XXI aquestes s’han reinventat per adaptar-se a les noves necessitats del carrer.
La proliferació d’actes i celebracions amb programes elaborats i complexos, la inversió en renovació, recuperació i manteniment de la imatgeria festiva o la revisió i ordenació dels protocols de festa major són diverses vies de dignificació de la festa, que a l’hora han fet plantejar la necessitat, en moments concrets, de disposar d’un acompanyament musical “de luxe”, per denotar la importància i el caràcter especial dels esdeveniments.
Aquests dos elements que configuren la nova realitat musical de les festes populars són el què dona peu a la nostra proposta: un projecte impulsat per Clau de Mar - Grallers de Vilanova i la Geltrú, que vol difondre a un públic ampli i divers el corpus musical de les festes catalanes que s’ha convertit en els darrers anys en símbol d’identitat de la pròpia festa, sota la mirada de la nova sonoritat d'Inxa Brass Band.
La fusió dels grallers i la cobla
El món de la cobla i el món graller són dues dimensions del món popular que històricament han fet el seu camí per separat. Des que Pep Ventura (1818-1875) i Andreu Toron (1815-1886) assentaren el què és avui dia la cobla moderna, la funció d’aquesta ha anat ampliant-se, i ha passat d’estar condicionada a les ballades de sardanes a ser la protagonista de noves propostes musicals en els àmbits del jazz, el clàssic, la fusió, el flamenc, el pop, el rock, etc. La cobla viu un moment àlgid i podem trobar propostes com “Llum” de la Cobla Marinada; la “Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya” de la Principal de la Bisbal; “Clàssics del jazz” o “La jota + bella” de la Cobla Reus Jove amb el Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, entre moltes d’altres.
ā
Però si bé en el cas de la cobla la formació instrumental s’ha mantingut inalterable, no ha passat el mateix amb les formacions musicals basades en la gralla. Els grups de grallers (formats originalment per 2 o 3 gralles i timbal) han experimentat la seva fusió amb instruments clàssics, que els ha donat més versatilitat per desenvolupar la seva funció al carrer. Així, hem vist com han proliferat les bandes tipus fanfara en què la gralla s’ha barrejat amb trompetes, trombons, tubes o fins instruments de fusta com saxos o clarinets per aconseguir major presència i espectacularitat en els esdeveniments populars (Metralla, la Banda del Gínjol, Trifàsic o MúsXXL).
IBB sorgeix en aquest context, com una formació musical impulsada pel grup de grallers Clau de Mar de Vilanova i la Geltrú l’any 2016, on es barregen el món de la cobla i les gralles en un mateix producte sonor que situa en una posició d’iguals instruments com la gralla, la tenora o el tible. Aquests tres oboès populars endèmics, tot i la seva incipient internacionalització, són alhora emblemes i símbols de la identitat catalana. Aquest és el valor afegit de la formació, doncs no n’hi ha cap d’igual.
Espectacle coproduït pel Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (Fimpt24)
